dŏmna, dŏmĭna

La paraula en català dona prové del llatí vulgar dŏmna, que és una contracció del llatí culte dŏmĭna, senyora, senyora de la casa. En català la primera font escrita que es conserva amb aquest mot i sentit és del segle XII.

Quatre mirades que conviden a reflexionar sobre la feminitat de la dona en el si de la seva llar. Espai íntim que deixa fluir lliurement els sentiments i fa que les petites coses siguin excepcionals.

 

_ Inauguració: 8 de març a les 18.30 h
_ "Ets dona". Lectura de poemes de Dolors Fàbregas acompanyada amb la dança d'Ester Forment i la música d'Eva Curto:  26 de març a les 18 h
_ Taula rodona: 8 d’abril a les 19 h

Informació addicional