El circ

De petita em fascinava el circ. De fet, tot tipus d’espectacle en què et quedaves a les fosques i només hi havia un punt il·luminat en un escenari o una pantalla. Era meravellós. Fantàstic. Màgic.

De sobte tot el que passava en aquell punt il·luminat se m’enduia a un altre món. Jo ja no hi era. Només l’espectacle. 

A mi m’agradava tot, del circ, però especialment els pallassos i els animals exòtics –els elefants, els lleons, els tigres. Els pallassos em feien riure d’allò més i els animals em deixaven bocabadada, la seva intel·ligència. Ara està mal vist que a un circ hi hagi animals. Sembla ser que hi ha un maltractament al darrere de tot espectacle. De fet, és difícil saber què hi ha darrere un escenari. Sembla que en alguns dels circs moderns i tant de moda també hi ha un gran sacrifici i, qui sap, ¿potser un maltractament humà? Som estranys, els humans.

El meu circ, The Butterfly Circus, està basat en el curtmetratge que porta el mateix nom. Un curt escenificat en la gran depressió que va marcar els Estats Units d’Amèrica a principis del segle XX, on la pobresa i el futur incert planava sobre tot el territori. 

Quan vaig veure aquest curtmetratge també em va fascinar. L’escenografia, els personatges, el missatge de fons. Per entendre el meu llibre, et recomano fermament que vegis el curt. És trist al principi, però acaba amb un polsim d’esperança. 

I el que és més important, et fa connectar de nou amb la teva criatura interna i et permet meravellar-te, perquè el que aquest món necessita és això, meravellar-se.

Senyores i senyors, sigueu benvinguts al circ!