El llegat

Fa uns anys que hi penso tot sovint, de fet, ja hi he ficat fil a l’agulla i, aquest estiu, sembla que s’ha precipitat. Perquè...

has pensat mai quina petja deixaràs aquí a la Terra quan et moris? I com la deixaràs? 

Des que jo recordo en la meva vida sempre m’ha semblat molt interessant i necessari tenir en bon ordre tot allò que un té. En el meu cas, en un moment donat de la meva història vaig llençar moltes de les meves pertinences. Tenia una gran necessitat de fer un buit per poder ordenar-me.

Des d’aleshores, no he deixat mai d’anar fent aquest buit. Potser no de manera tan radical com la primera vegada, però com de manteniment, per dir-ho d’alguna manera. Per mantenir el meu espai vital, la meva ment i la meva ànima al màxim ordenada i buida possible per al meu benestar físic, psíquic i emocional. Un exercici que recomano molt de fer, ja que tendim a acumular de tot (objectes, pensaments, persones...) i no sempre la interacció i el vincle amb tot plegat són del tot útils i positius.

Quan els meus pares es van anar fent vells i vaig veure tot el que havien acumulat on vivien em va agafar com una mena de vertigen. D’una banda, en adonar-me de com de gran havia set la seva vida, plena i ben viscuda. Era evident que ells eren els grans, respecte a mi, i la força que això em donava. De l’altra, em sobrepassava tanta existència, i era difícil discernir quina els havia set útil i segons les seves essències i quina no. Va ser aleshores que em vaig preguntar si tenia sentit deixar-hi tanta empremta abans de marxar.

I com feia en cada feina que he tingut abans de plegar i marxar cap a casa, em vaig decidir deixar el mínim possible i el màxim d’útil abans de tornar casa, on no hi vull portar res que no hi pertoqui. I vaig començar a preparar el meu llegat. I no només el meu, també el dels meus pares i els meus avis quan em dedicava a buidar el seu espai i a seleccionar el que era útil i el que no de cara a futures generacions. Quina gran responsabilitat!

Així doncs, ja fa alguns anys que m’hi dedico. De fet, aquests llibres ja van en aquesta línia: Desfilem  (2019), Entre cotons  (2020), Coratge  (2020), Jo soc la llar eterna  (2021), i algun altre que està en procés. I aquest estiu he estat treballant intensament en el que, sense saber-ho, comença a esbossar les primeres línies de la meva existència, allò essencial que encara guardo i recordo. Una mirada enrere en el meu antic jo per saber-me i conèixer-me ara en la meva nova etapa de vida, segurament l’última, o la penúltima, segons com es miri i com vagin les coses.

I tu, has pensat mai en quin serà el teu llegat i com el deixaràs?