La llançadora

Recordo de petits que ens dèiem el nom del porc, pel cap baix. I qui no ho ha fet, en la infantesa, amb els germans o amb els companys de classe?

La meva mare intentava posar pau, però no se’n sortia. No sé si se’n surten els pares/educadors avui, de posar pau quan dues criatures es barallen i s’insulten. Gairebé diria que és una condició sine qua non de quan ets petit, per poder així desenvolupar la capacitat de barallar-te amb el pròxim, o almenys de defensar-te’n! El que ara en diuen posar límits. També diuen que deixar-los barallar-se fins a un punt és bo perquè ells mateixos desenvolupin l’habilitat de resoldre problemes i la seva intel·ligència emocional. 

La qüestió de tot plegat, que no pretenc fer pedagogia ara, no és el meu camp, és que de vegades s’arriba a gran encara amb aquesta manera de tractar el teu igual, com quan erets una criatura, no només en els moments òptims i divertits, en els de joc, que aquí ja està bé, sinó també en els conflictius. Fins i tot de vegades m’hi he trobat en algun establiment, que m’he sentit tractada com si fos la germana de qui m’ha atès, amb tota la confiança, i tot el desdeny també, per què no dir-ho. I és que aquesta manera de fer és per a nosaltres la cosa més normal del món, però no ens adonem que per a l’altre tal vegada no ho sigui. D’entrada perquè potser no veu la relació igual que tu i perquè, en la seva família, es feia d’una altra manera, amb un altre to, amb un altre vocabulari... 

A voltes en aquestes situacions es va fent la bola cada vegada més grossa, i en les dels germans també. I sense saber com s’arriba, en l’edat adulta, a un punt d’hostilitat i animositat de gairebé no retorn. I d’aquesta manera es va teixint un lligam poc sa que conforma una relació tensa, poc harmoniosa i que no flueix. Cal tenir un bona consciència (bona en tots els sentits) per poder adonar-se’n de com s’ha format aquesta bola, i moltes ganes, delicadesa i amor per poder-la començar a desfer, fins i tot encara que l’altre no vulgui, perquè ja li estigui bé estar enfadat amb el món.

El llibre en el qual m’he inspirat per escriure aquestes línies, La llançadora, vol ser una peça interactiva per entendre com es fan les boles grans i per aprendre a desfer-les. Perquè tu com ho faries, si fos el cas?